Medi marí

L’efecte acumulatiu de la sobrepesca, la destrucció dels ecosistemes costaners, la contaminació i el canvi climàtic han provocat la degradació dels oceans i l’empobriment de les comunitats marines. A més de la pèrdua d’espècies i hàbitats, la degradació de mars i àrees litorals minva els recursos de què depèn gran part de la humanitat, mentre que en altres casos la seva contaminació desaconsella i fins i tot impedeix el consum d’aliments procedents d’àrees marines cada vegada més extenses.

Vaixell pesquer

Davant una creixent demanda de productes pesquers, gairebé el 87% de les pesqueres marines mundials està sobreexplotada o ha col · lapsat, de vegades de forma irreversible. L’aqüicultura no pot proporcionar una resposta a aquest diferencial en augment, ja que o bé es basa en pinsos elaborats per la pesca industrial o entra a competir amb altres consumidors de proteïnes vegetals, com la ramaderia. Sense oblidar els greus impactes que pot arribar a generar al litoral.

Abordem la preservació del litoral, i particularment de les zones que encara conserven les seves característiques naturals, a través d’instruments legals realment efectius, i d’estratègies de desenvolupament litoral sostenible en concordança amb les estratègies europees en aquesta matèria. Reivindiquem a més un litoral ben conservat, públic, i en el seu paper de generador de riquesa i ocupació sostenibles i de protector natural enfront de les inundacions. Per això, promovem la devolució al domini públic, la recuperació i la restauració de tantes àrees costaneres com sigui possible.

Esperem que es reverteixi la situació legal que la nova”Llei2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral” ha generat, en vulnerar el principi pel qual el domini públic marítim-terrestre és inalienable, imprescriptible i inembargable, en promoure i facilitar la privatització del litoral, reduint la servitud de protecció, o promovent l’ocupació i la construcció en zones identificades com a àrees de risc potencial de inundació, segons diferents estudis preliminars del CEDEX (Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques del Ministeri de Foment) o la Universitat de Cantàbria.

En el treball en oceans i recursos marins, Salvia s’uneix al corrent de desenvolupament de noves eines per a la gestió de la pesca basada en els ecosistemes. Aquestes eines van des de l’adopció genèrica del principi de precaució, a la seva concreció en nous models matemàtics per estimar el grau de vulnerabilitat dels ecosistemes marins.

Apostem pel desenvolupament de formes de gestió dels recursos basades en drets i obligacions, mitjançant comitès d’ cogestió de tots els actors, per la delimitació dels àmbits d’ús dels diversos arts pesquers, per la promoció de zones marines protegides, i per la formació de la societat civil i la informació als consumidors. Creiem que és molt important potenciar la participació del sector pesquer en projectes de recerca i protecció ambiental, i revisar les fórmules de comercialització, de manera que s’incentivin els mètodes de pesca selectiva i es primi la qualitat sobre la quantitat.

Pel que fa a l’ús energètic del mar, a Salvia pensem que s’ha de basar en l’aprofitament de les seves formes d’energia renovables, com l’eòlica, de les onades, mareal … sempre de manera que s’eviti o minimitzi el seu impacte sobre la biodiversitat marina i els ecosistemes.